1,60 x 2 m.
època contra la llei de bolonya
ESPECTACLE DE CUADRES VIUS
Més tard vaig crear una història a partir d' aquest personatge, que vaig representar en un cabaret que es va fer al teatre kursaal de Manresa.
Els protagonistes eren els cuadres, com vinyetes de còmic prenien vida i tenien veu pròpia. Vaig buscar les veus idònies per cada un i les vaig grabar per reproduir- les a l' espectacle.
Apareix aquest cuadre sol i diu:
- Com més creixo, més petit se’ m fa tot; ja no puc moure’ m, ni caminar, ni aixecar- me…
Els marges em retenen, i si pogués trencaría els llistons i la tela i sortiria d’ aquí ben ràpid. Però això m’ autodestruiria, perquè nomès sóc pintura i sense tela, no sóc res. Sense pinzellades no tinc força i sense color no hi ha expressió. Sóc esclau d’ aquest lloc que m’ empresona i em quedaré aquí dins, fins que algun día, algú decideixi repintar- me i fer- me lliure.
( música gitana, mentre surt un altre quadre ben gran on hi ha un petit personatge)
Es giren els 2 cuadres alhora i apareixen les següents vinyetes:
- oh.. sí! Com necessitava estirar- me. Gràcies petit.
- olé tu arte!!! que colores… que fuerza que llevas dentro, te crearon con impulso eh, como el ritmo que llevo en mis venas. ...y eres de buena marca, vas a durar más que
- ( rialla trista) Potser si, però de què em serveix, si no puc fer res més que ser mirat?
- pues para hacernos buenos amigos, que te parece?
